L’autor.

   



Sobre
Vicent Sanhermelando Bellver podeu trobar informació actualitzada al seu blog. Ací teniu els enllaços.



Per accedir a la biografia, punxeu ací.

Per accedir a l'obra literària, punxeu ací.





 



La temàtica.

La novel·la ens fa la descripció psicològica d’una jove, amb els dubtes i els conflictes propis del tram final de l’adolescència. Per fer el relat més intimista, l’autor ha triat un narrador intern, és més, ha assumit el repte de contar la història des d’un punt de vista femení, el de Laura. És una amiga que sol discrepar de l’opinió majoritària de la colla, perquè té una manera de pensar més independent, cosa que pot donar-li més objectivitat a la narració.

El tema principal versa sobre els enganys i les traïcions en les relacions personals i, a més, hi apareixen temes contextuals plenament actuals, com la implicació solidària en una ONG d’ajuda als xiquets del tercer món, els riscos de les amistats virtuals a la xarxa, la venda de droga a la menuda (trapitxeo) o la influència de la desestructuració familiar en el fracàs escolar.



L’argument.

Diana és una alumna de 2n de batxillerat amb vocació d’actriu, per això pertany al grup de teatre de l’escola. Sorprenentment, veurà com els enganys que es parodien en el divertit muntatge que hi preparen, es fan realitat en les seues vivències personals. La relació amb Dani, el nóvio formal, l’atracció per Quelo, un company predisposat a la delinqüència i l’amistat virtual amb un desconegut, enterboliran els sentiments de la protagonista mentre es succeeixen les contradiccions i les traïcions. La família, l’escola i l’ONG local on col·labora, conformaran el marc d’aquesta història on el suport de la colla és impagable. El bon humor de Cesc, el pallasso del grup, i el suport incondicional de Laura, la millor amiga, seran decisius per a creuar eixe “pont sense baranes” que es troba al tram final de l’adolescència.




L’estructura.

A) Externa: La narració comença amb una introducció on la narradora presenta la història. El cos està dividit en nou capítols distribuïts en tres parts o actes, on l’autor ha buscat el paral·lelisme amb una obra teatral, ja que les protagonistes pertanyen al grup de teatre de l’escola. Tanca la novel·la un epíleg.

B) Interna: L’equilibri inicial es trenca amb el descobriment dels insults i calumnies escrits als qüestionaris que passa el grup de teatre als alumnes de 4t d’ESO. A partir d’eixe fet, els personatges protagonitzaran successives situacions d’engany que ens conduiran cap al final. La trama es divideix en tres parts, encapçalades per fragments teatrals. Així, al primer acte, El malalt imaginari serveix per introduir la mentira, quan pren la forma de dir allò que el receptor vol sentir. Al segon acte, l’obra Spot dóna peu a situacions on les aparences enganyen. Al tercer acte predomina la traïció, arran d’un fragment original atribuït a un dels personatges. L’epíleg ens informa de la sort que ha corregut la protagonista mesos després del fet final.





Els personatges.

   La protagonista és Diana, una jove de dèsset anys que cursa 2n de Batxillerat. És bona estudiant, intel·ligent i solidària. A més, forma part de “La Companyia”, el grup de teatre del col·legi, al qual també pertany la seua colla.

    Dani és el nóvio oficial de Diana. Té vint-i-un anys i estudia Informàtica. Son pare és un prestigiós advocat de la capital, cosa que li permet gaudir d’una posició econòmica acomodada. El seu caràcter autoritari i gelós posaran a prova el festeig idíl·lic amb Diana.   

Quelo és el tercer vèrtex de triangle. Exemple clar de fracàs escolar i abocat a la delinqüència per la influència de companyies poc recomanables, protagonitzarà un incident amb Diana que donarà pas a una relació cada vegada més conflictiva i danyosa, i sobre tot, contradictòria.

   La colla està formada per Laura, que esdevindrà la millor amiga, i és la narradora de la història; Cesc, el graciós oficial, excel·lentment dotat per a la interpretació; Xelo, futura periodista i bel·ligerant en qualsevol assumpte; la tranquil·la Irene, enemiga de les fatigues; i Andreu, l’únic que no fa teatre a causa del seu caràcter extremadament tímid, però és un monstre de la informàtica.

    Hi ha altres personatges. A l’entorn escolar tenim Pepa, la professora que dirigeix el grup de teatre, i Carme, una amiga tafanera. De la família només intervé Lluïsa, la mare de la protagonista. Ruben és un excompany de la narradora, a qui donarà informació sobre el seu amic Quelo. I per acabar, Fidel, un desconegut que es fa amic virtual de Diana.




El temps i l’espai

  Els fets narrats en la primera part (incident dels qüestionaris i les conseqüències) ocorren al llarg de dues setmanes, a primers del mes de novembre. Després hi ha un bot en el temps fins a situar-nos a mitjan desembre, en què va creixent el conflicte entre Diana i Dani conforme s’apropen les vacances. Aquesta segona part finalitza la nit de Nadal. Amb un altre bot temporal, aquesta vegada de només tres dies, comença la tercera part, on la situació es complica fins arribar al desenllaç. L’acció acaba la nit de reis.

    A l’epíleg, la narradora ens conta retrospectivament que començà a escriure la història el dia de reis, ens informa sobre l’estat d’ànim de la seua amiga i acaba la narració en abril.

  Així, la durada dels fets és de dos mesos, encara que a l’epíleg hi ha informació sobre els tres mesos posteriors.

     L’època en què transcorre la història és actual.



    L’espai és evocat, perquè no s’identifica, però hi ha dades que ens situen l’acció al poble de l’autor, Alboraia, com el fet d’estar pròxim a la capital, la presència d’orxateries, la nòria al Passeig d’Aragó o la seu de l’ONG Menuts del Món.