A l’estiu de 1705 s’inicia el conflicte armat al regne de València, quan Carles III, amb un gran estol aliat, desembarca a Altea. El militar valencià Joan Baptista Basset passa a ser el general de les forces del regne favorables a l’arxiduc.

Amb la promesa de suprimir les prestacions senyorials, Basset guanya el suport popular, fins al punt que el 17 d’agost aconsegueix que Dénia s’unisca voluntàriament a la rebel·lió. El general és nomenat governador de la ciutat i proclama rei a Carles, cosa que fa revifar la causa austriacista amb el recolzament dels Maulets (de “maula”, gent de baixa condició), que són majoritàriament camperols, baix clergue i gremis urbans. Popularment, els partidaris del monarca francés eren anomenats Botiflers. Després de quasi dos anys de conflictes, amb la batalla d’Almansa, l’exercit de Felip V va veure les portes del regne obertes de bat a bat. Posteriorment, caurien les ciutats més importants, i en els dos anys següents, tot el territori valencià quedarà en mans de Felip V.

En la resta d’Europa, Luis XIV mor quan està a punt de claudicar i de retirar el recolzament al seu net. Als pocs dies també mor el monarca austríac Josep I, quedant l’arxiduc Carles com a nou emperador. Per eixe motiu, va renunciar al tro espanyol. Amb els Tractats d’Utrech (1713), les potències europees accepten definitivament a Felip V com a rei d’Espanya. Tanmateix, la guerra en la península no acabarà fins l’any 1715, amb la capitulació de Mallorca.

El general Basset mamprén la reconstrucció de les defenses de Dénia, per tal de rebutjar les tropes filipistes, que ocupen les rodalies de la ciutat. Tanmateix, el rei Felip V no envia prou efectius, i l’atac no arribà a produir-se. La situació s’allarga fins a primers de desembre, en què l’únic regiment borbònic que quedava (el del general Nebot) es canvia de bàndol.

Basset avança cap a València sense permís reial, aconseguint l’adhesió d’Oliva, Gandia i Alzira, fins que el 16 de desembre la capital signa les capitulacions.

En febrer de 1706 Basset és enviat a Xàtiva per organitzar la defensa de la ciutat, que patirà el primer setge. En maig, la guarnició aconsegueix rebutjar l’atac de les tropes borbòniques, resistint fins l’arribada de Lord Peterborough, que substitueix al general valencià, fins aleshores governador plenipotenciari del Regne. Basset, que ja estava molt qüestionat pels mètodes que utilitzava i per la manca de rendició de comptes, serà detés i tancat a la presó, ja que ni els nobles ni el rei mateix accepten les mesures d’exempció de impostos que havia fet als llauradors. A més, l’acusen de cometre arbitrarietats i d’abús de poder sobre els nobles i els francesos.

El 25 d’abril de 1707, a Almansa, els aliats presenten batalla a l’exercit Borbó, sense saber que aquest s’havia reforçat. Es produeix la desfeta aliada, i les tropes de Felip V tenen via lliure per avançar sense obstacles. El general Basset és alliberat perquè organitze la defensa del regne de València, cosa que ja resulta impossible.

A principis de maig s’inicia el segon setge a Xàtiva, on les tropes filipistes van sotmetre a un continuat bombardeig la ciutat fins que el 6 de juny es va pactar la capitulació. Dies després, el general francés D’Asfeld va manar matar o deportar a Castella els habitants, llevat de uns pocs proborbònics, i després, el brigadier Chaves va incendiar la ciutat entre el 19 i el 20 de juny.

 

Joan Baptista Basset Ramos (1654 -possiblement a Alboraia- / 1728, Segovia) fou un militar que va tindre un paper destacat en la Guerra de Successió. De jove va participar en distintes confrontacions bèl·liques en les files dels regiments imperials austríacs, cosa que li va permetre ascendir al grau de Coronel d’enginyers. Al 1705 va participar activament en la Gran Aliança i feu una gran campanya a favor de l’arxiduc Carles, fins al punt d’alenar la proclamació d’aquest com a rei a la ciutat de Dénia.

Amb promeses de reduir o eliminar impostos, es va atraure el recolzament dels camperols i les classes baixes, sent determinant per a l’expansió de la causa austriacista al Regne de València. Com a comandant general de l’exercit, va participar en els primers setges de Dénia i Xàtiva, i va aconseguir que molts pobles es rendiren fins arribar a València. Ràpidament va tindre la noblesa en contra i els desencontres amb altres generals i les acusacions d’apropiament indegut propiciaren que fora detés i empresonat. Arrel de la desfeta d’Almansa, el van alliberar per intentar frenar l’avanç de les tropes borbòniques. Noves desavinences provocaren un nou empresonament i el posterior alliberament quan calien els seus serveis.

Fet de nou presoner, aquesta vegada per l’enemic, va passar per distintes presons, amb peticions d’indult denegades. Va acabar els seus dies a Segovia, oblidat i ignorat, sense que mai es fera efectiva la restitució del grau i honor militar que li corresponia.