L'editorial





 

Quan, on i com s’escrigué la novel·la.

 
Vaig començar a treballar en aquesta obra poc abans de l'estiu de l’any 2008, construint l’argument i caracteritzant els personatges. Alhora, consultí documentació sobre els esdeveniments que apareixerien citats al diari del pare. Abans de començar la redacció, vaig completar l’esquema general del llibre, dividint-lo inicialment en 20 capítols i un epíleg. Vaig continuar la faena durant l'estiueig a Nàquera, amb la família. Allí vaig compondre quasi tota l’obra, llevat d’un breu parèntesi a causa d’un viatge a Alemanya, on també escriguí uns pocs fragments. Al setembre la novel·la estava enllestida. Tenia dues-centes quaranta pàgines.
A l’estiu de 2009, haguí de fer una versió reduïda, eliminant capítols i sintetitzant paràgrafs per tal d’ajustar l’obra a les condicions requerides en les bases del certamen “Ciutat de Torrent”. No va obtindre cap premi, però el jurat va recomanar la seua publicació a l’editorial Tabarca, que organitzava el certamen amb l’Ajuntament.



La creació dels personatges.
 
Cap dels personatges que apareixen a la novel·la és real, però sí ho són alguns dels fets que s’hi descriuen.

A la colla, Xavi i els altres components són ficticis. No he seguit cap model per a construir-los, però en alguns fragments m’he servit de situacions i diàlegs inspirats pels meus alumnes, per mon fill i els seus amics i per altres joves que conec. He volgut reflectir uns adolescents sans, que duen bé els estudis i tenen bons hàbits, com practicar l’esport o aprendre a tocar un instrument musical. No crec que siguen una espècie en extinció. No apareixeran als mitjans de comunicació, perquè no es droguen, ni són uns borratxos, ni van pel món delinquint. Però existeixen. Els veig tots els dies a l’institut, a la Societat Musical, a l’escola de futbol de l’Alboraya UD...
He retractat prototips prou corrents. El protagonista és un xic normal, però destaca per la seua simpatia, la capacitat comunicativa i la bona adaptació familiar. L’esportista l’encarna Robert, que pertany al València CF, com molts adolescents que estan a escoles de futbol locals. Anna l’empollona,  és d’aquestes alumnes que, lluny de caure malament, és apreciada pels companys per la seua constant disposició a ajudar-los. També he posat un músic (en tinc dos a casa). És Tòfol, qui compagina els estudis d’ESO amb les classes del Conservatori, cosa prou corrent per aquestes terres. El cinqué membre de la colla és Clara, que també es mou per un grup d’emos, tribu urbana amb estètica i ideals bastant peculiars.
A la WEB podeu trobar imatges de la colla. Això ha sigut possible gràcies a la col·laboració d'Eva, Irene, Javi, Natxo i Pablo, que van deixar-se fotografiar.
 
La família del protagonista també es totalment inventada. La mare va quedar-se viuda i, lluny de malcriar els fills, continua educant-los en els valors que inculcava el matrimoni. Els exigeix col·laboració en les tasques de la casa, compliment de les obligacions escolars, bons modals i respecte, responsabilitat... És el contrapunt a moltes famílies d’ara. Marina és conscient de la importància dels pares en allò que els fills aconseguisquen ser. I també en allò que no siguen. Reconeix, per exemple, que Xavi i J.J. no tenen quasi sentiment religiós perquè ella no es va ocupar d’això en morir el seu marit.
El fill major és una excel·lent ajuda per a la mare. Potser siga massa bo. Un amic meu, en llegir l’obra, em deia que tirava en falta un poc de maldat en J.J., que era molt perfecte, si bé, és cert que la mort prematura del pare és una experiència que fa madurar els fills més apressa del que és habitual.

Crear el personatge del pare no m’ha resultat difícil. L’època en què escriu el diari és la mateixa en què jo era adolescent. Així, he pogut tirar mà dels records que conserve d’aleshores. He pres vivències personals meues, experiències del grup scout al qual pertanyia, històries que em contaven amics que tenia en un grup parroquial, els inevitables exercicis espirituals que organitzaven al col·legi, i coses que m’he inventat. Al remat, com si d’un puzle es tractara, he encaixat les peces per a formar un dels prototips d’adolescent bastant habitual a l’època.
La iaia és una dona major normal i corrent. El seu passat, no tant. A partir d’una història emotiva que em contaren, vaig complicar els fets fins al punt de poder donar-li més profunditat al final de la trama.
I de Maria, només dir que va ser el personatge més difícil de crear, perquè al llarg de la novel·la havia d’anar evolucionant, havia d’eixir-se’n del diari i fer de fil conductor de la intriga fins a l’últim capítol.
 
A l’institut tenim Miquel, l’orientador escolar. Només he hagut de retractar el meu propi entorn de treball. I el professor de Llengua Espanyola, José Mª, a qui he atribuït comentaris sobre el futbol que són còpia fidel dels que fa un amic meu, també professor, als seus alumnes.
 




L'editorial

“Continuem esforçant-nos per construir el valencià del futur” és el lema de Tabarca Llibres, editorial valenciana dedicada al món de l’ensenyament i, en especial, a dotar el professorat i l’alumnat de valencià dels recursos idonis per ajudar-los en l’exercici de la docència i l’aprenentatge.

La seua oferta s’estén des dels quaderns per a Educació Infantil fins als llibres de text d’ESO i Batxillerat, sense oblidar els diccionaris i divers material complementari.

Tabarca Llibres ha tingut sempre voluntat d’oferir novel·les atractives per fomentar l’interés dels joves per la lectura i contribuir així a millorar el seu coneixement del valencià. Per això ens ofereix dues col·leccions, Tabarca Juvenil i Tabarca Narrativa, dirigides per Josep Palomero i dissenyades per Nina Ll. Peters, que inclouen més de 100 títols. Hi trobareu novel·les de Vicent Pascual, Joan Pla, Adela Ruiz, Francesc Gisbert, Pep Castellanos, Pasqual Mas, Enric Lluch, Francesc Mompó, Víctor Peris, Encarna Sant Celoni, V. Muñoz Puelles i d’altres escriptors especialitzats en aquest gènere. Hi ha obres adreçades a lectors del primer cicle d’ESO, del segon cicle d’ESO o del Batxillerat. També tenen col·leccions de poesia i teatre.

Cal destacar que Tabarca Llibres ofereix als escriptors la possibilitat d’editar en les seues col·leccions si concursen en els premis literaris organitzats per l’editorial o amb col·laboració amb altres entitats. Així, certàmens com el “Ciutat de Torrent”, possibiliten cada any la incorporació de nous autors de novel·la juvenil en valencià al catàleg editorial, el qual compta amb un prestigi sòlid en el món escolar, amb títols que han assolit una gran acceptació.

Actualment, Tabarca Llibres forma un potent grup editorial amb Ecir i Marfil.




La presentació del llibre




L'acte va tindre lloc el  dia 4 de març de 2010, a la casa del Comte Zanoguera, d’Alboraia. Va actuar com a mestre de cerimònies el periodista Alfonso Sanfeliu, que aleshores treballava en ARA La Ràdio, emissora d’Alboraia, i era comentarista de la COPE.  La presentació de l’autor la va fer el seu amic Jaume Bayarri, director d’audiovisuals, que fou codirector en la sèrie L’Alqueria blanca, de l'antic Canal 9.

Vicent Sanhermelando va fer una exposició amena i emotiva, on relatà com va nàixer la seua tardana vocació literària, donà uns pocs detalls sobre la novel·la, i va remarcar que l’objectiu que es planteja és que els adolescents troben el llibre entretingut i que tinguen ganes de llegir-ne més.



La casa es va quedar xicoteta per acollir els aproximadament cent setanta assistents. A més de familiars i nombrosos amics, acompanyaren l’autor autoritats locals, molts dels seus companys de treball, professors universitaris i, com no, escriptors com Mª Ángeles Chavarria, Encarna Sant-Celoni, Josep Vicent Marco, Víctor Panach o Agustí Hernández.

Al final de la seua intervenció, l’autor va mostrar el seu agraïment a totes les persones que l’havien recolzat i acompanyat, citant en primer lloc a Josep Llorens, editor de Tabarca llibres, i a Merce Dolz, la mestra que va ensenyar-li a llegir i escriure.
La presentació es va completar a la setmana següent amb una entrevista a Vicent Sanhermelando en ARA la Ràdio.