|
||||||||
|
||||||||
|
||||||||
Sobre Vicent Sanhermelando Bellver i la seua obra literària podeu trobar informació als següents enllaços: Si voleu conéixer la seua biografia, punxeu aci. Per a consultar la seua obra literària, punxeu ací. |
||||||||
|
||||||||
El tema principal de la novel·la és la drogoaddicció. Es presenta
retrospectivament a partir de la reconstrucció de la història d’un jove, en el
període que va entre els dèsset i els vint-i-dos anys. Els principals aspectes
que s’aborden són la influència de l’entorn social, el mecanisme d’autojustificació,
els hàbits de mentir i delinquir, la despersonalització i el deteriorament de
les relacions personals, la desestructuració de la família, la fragilitat de
les rehabilitacions... De manera paral·lela, situats en l’entorn escolar, es tracten els temes de la inadaptació, la falsificació de notes, les conductes disruptives, tot barrejat amb la vivència de l’amistat al sí d’una divertida colla de companys que cursen el batxillerat en un institut d’extraradi. |
||||||||
L’obra està dividida en nou capítols que narren alternativament les dues
trames: Comença amb la història de Berni (trama A), que l’autor desenvolupa utilitzant el recurs de les entrevistes que realitza un personatge interessat en seguir el rastre del drogoaddicte. No segueix, per tant, un orde cronològic, sinó que els fets es presenten enllaçats i des del punt de vista de la persona entrevistada. Això si, dins de cada entrevista sí que dóna la informació seguint un orde temporal. La de l’institut és una trama contínua (trama B). El fet desencadenant és
el parany que un grup d’alumnes li posa al professor de Matemàtiques amb l’objectiu
de falsificar les notes. Un dels integrants d’aquest grup és també membre de la
colla dels protagonistes, cosa que permetrà relacionar les distintes situacions
plantejades. El personatge del delegat de la classe també és el nexe amb el
tutor i amb els altres professors. L’evolució dels fets farà que es descobrisca
que les entrevistes realitzades al Café de |
||||||||
TRAMA A: Berni és el protagonista, un jove de dèsset anys simpàtic i atractiu, que amb la
seua colla d’amics s’inicia en el consum de drogues toves. Com que sempre té
diners a la butxaca, es converteix en un client distingit als pubs de la zona
de la plaça de Cánovas. Està enamorat apassionadament de Iolanda, i amb ella
s’afonarà en el pou de l’addició. Encara que tindrà oportunitats per a
desenganxar-se, no serà suficientment ferm i acabarà sol i abandonat per tots. Iolanda és la nóvia sorpresa pel fet que Berni s’haja fixat en ella. És una xica
senzilla i responsable, que treballa els caps de setmana per estalviar diners i
poder viatjar a l’estranger per complementar els estudis. Inicialment no li
agrada que el nóvio fume canuts, però amb el pas del temps, serà ella qui es
contagie dels hàbits de Berni. Una experiència personal traumàtica la farà
reaccionar i recuperarà el trellat i la força necessària per a trencar amb la
persona que més vol i, alhora, que més mal li ha fet. Els pares de Berni. Josep mai
s’ha ocupat massa del fill, sempre ha delegat la tasca educativa en la dona, i
quan veu que el cas se’ls en va de les mans, intenta imposar la seua autoritat
sense èxit. Candela, es mostra
excessivament protectora, fins al punt de tapar davant del marit el
comportament de Berni. La disparitat de criteris davant l’addicció del fill
deteriorarà irreversiblement el matrimoni. El millor amic de Berni és Toni. A diferència de la resta de la colla, no s’aprofita de la seua generositat ni l’oblida quan les coses no van bé. No obstant això, resulta còmplice necessari en la recaiguda de l’amic després de la rehabilitació. Mònica és la millor amiga de Iolanda. Després d’un temps de distanciament, és qui intenta obrir-li els ulls i fer-li veure com ha canviat i com de cega està davant la situació real de Berni. |
||||||||
TRAMA B: Tamarit és el professor de Matemàtiques. Major, desmotivat i poc sociable amb els
companys, és incapaç d’imposar orde en les seues classes davant les
impertinències dels alumnes, tot per no enfrontar-se als més problemàtics,
encapçalats per Raül. Diego és el delegat de la classe. Va a l’institut de vesprada perquè de matí es
fa càrrec del seu iaio. Responsable i treballador, és respectat pels companys i
es converteix en un bon col·laborador del tutor. Exercirà una influència molt
positiva en el seu company Joel. Joel, que abans s’ajuntava amb els pitjors alumnes del curs, freqüenta ara la
companyia de la colla de Diego, cosa que provoca un canvi d’actitut notable, encara
que no ha tallat definitivament amb els antics amics i els ajuda amb la
falsificació de notes. Clàudia és l’amiga que es preocupa massa per tot. La inseguretat que la
caracteritza fa que sempre crega que les coses aniran malament, cosa que
provoca sovint que augure complicacions al menor indici. Sònia és el contrapunt a l’anterior. Un poc més major, sol veure la vida amb més
realisme i té l’habilitat d’intuir certerament l’evolució futura de qualsevol
situació. Marc és el tutor del grup i l’únic professor que parla normalment amb Tamarit i
intenta ajudar-lo. Manté una relació
pròxima amb els alumnes, sobre tot amb el delegat. D’altra banda, no està
d’acord amb la forma en què la direcció del centre aborda el problema dels
pirates informàtics. La professora d’Anglés és Cristina.
Pel seu caràcter excèntric, els alumnes opinen que està un poc boja, però ella
sap captar la seua atenció i els manté a ratlla durant les classes. Sembla
estar enamorada de Marc, i això determinarà peculiars intervencions per part de
Joel i la colla. |
||||||||
La història se situa a l’època actual, concretament, els primers anys del
segle XXI, si atenem a referències contextuals com les manifestacions veïnals
contra la venda de droga o contra els plans urbanístics. La durada de la trama A (drogoaddicció) és de cinc anys aproximadament, ja
que Berni, el protagonista, té dèsset anys quan comença el relat, i s’hi indica
que se li perd la pista als vint-i-dos. La trama B (institut) dura dos mesos.
Per les referències a les vacances de Nadal, es pot deduir que la història
comença a primers de novembre i acaba el 7 de gener. El discurs ens presenta una alteració temporal pel que fa a la narració de la trama A. D’una banda, hi ha l’anticipació, perquè les entrevistes, que estan datades en els dies 18, 19 i 20 de desembre, són relatades per l’autor simultàniament amb els fets de la trama B que, com s’ha indicat, transcorren en el mes de novembre. Ara bé, el lector no sap encara que l’entrevistador està en la mateixa línia cronològica que segueix la trama de l’institut. D’altra banda, dins de cada entrevista hi ha una retrospecció, un bot al passat en recordar uns fets que començaren a ocórrer deus anys abans. |
||||||||