Sobre Vicent Sanhermelando Bellver podeu trobar informació actualitzada al seu blog. Ací teniu els enllaços.

Per a accedir a la biografia, punxeu ací.

Per accedir a l'obra literària, punxeu ací.

Podeu trobar més informació al blog de l’autor i a les xarxes socials:
 

vicentsanhermelando.blogspot.com

www.facebook.com/vicent.sanhermelandobellver

https://twitter.com/VSanhermelando

El tema principal de la novel·la és l’amistat entre adolescents, sentiment que superarà les diferències culturals, religioses i socials que separen els dos protagonistes masculins. En el pla històric, s’aborda el setge a què sotmet l’exèrcit del rei Jaume I a la ciutat de Balansiya (València), fins aconseguir la rendició.

Paral·lelament hi apareix l’afany de superació, la solidaritat, i l’amor. La descripció del dia a dia d’una família musulmana propicia temes com el respecte a la tradició (inclòs l’acord matrimonial), els costums religiosos, el calendari àrab, les tasques agrícoles, la dinàmica de la ciutat o la vida militar.

Puntualment, s’hi parla dels remeis curatius, els rellotges de sol, l’extracció de la mel, la fabricació de ciris o les visites a una almàssera o a un molí. El càlcul matemàtic també és planteja per a resoldre un enigma.

Jaume i els seus pares (un cristià i una mora), fugen des de Tortosa cap a l’horta de la València musulmana (Balansiya), on el xic es posa a treballar com a criat d’una família acomodada. Gràcies als seus coneixements sobre remeis curatius, ajuda Ihsan, el fill de l’amo, a millorar d’un greu accident que l’ha deixat mutilat, i fa que recupere la salut. Entre els dos joves naix una amistat que s’enfortirà quan hagen de resoldre un enigma que el iaio Abdullah planteja al malalt per tal de guanyar-se el regal del quinzé aniversari En paral·lel, Jaume s’enamora de Farah, cosina del seu nou amic, però la xica no el pot correspondre perquè els seus pares acaben d’acordar el matrimoni amb un carnisser ric. Només l’arribada dels conqueridors, el setge i la posterior rendició de la capital del regne canviarà les coses fins a un extrem insospitat.

L’obra té una introducció, dotze capítols repartits en tres parts, i un epíleg.

En la introducció es narren els fets que provoquen la fugida de la família de Tortosa.

La primera part (El regne de la mitja lluna) consta de tres capítols, on es presenten els personatges i es descriu la vida quotidiana de l’horta i de la ciutat de Balansiya.

La segona part (Esperant la lluna plena), amb sis capítols, desenvolupa la trama seguint el fil de la resolució de l’enigma.

La tercera part (La lluna nova) consta de tres capítols, i se centra en les accions militars de l’exèrcit cristià i les seues conseqüències.

En l’epíleg l’acció es desplaça a l’interior de la ciutat, ja ocupada per les tropes de Jaume I.

Jaume / Yaqub és el protagonista, un jove de quinze anys, fort i sa, que s’ha de separar dels pares perquè es lloga com a criat en la Vil·la Nova. Per precaució adopta el nom de Yaqub i es fa passar per musulmà (té els trets físics de la mare, que és mora i li ha ensenyat la llengua i la religió). També ha aprés de la mare les propietats curatives de les plantes. És noble, generós i molt treballador, i serà capaç de grans renúncies per guardar lleialtat al seu amic Ihsan.

Ihsan és el fill de l’amo. Té catorze anys i ha patit un accident que l’ha deixat mutilat. Quan més greu està, arriba Jaume, que aconsegueix curar-lo i tornar-li les ganes de viure. Té molt d’amor propi i un increïble afany de superació. És llest i bons observador dels costums religiosos i familiars. També es molt respectuós, encara que de tant en tant sap traure el geni i encarar-se amb qui siga.

Farah és la cosina d’Ihsan que viu a la ciutat. Amb catorze anys, té una malaltia en la pell que no se li cura, cosa que l’obliga a anar sovint a la Vil·la Nova, per tal de mullar-se amb aigua de la mar. Té un esperit lliure i rebel, encara que accepta el compromís matrimonial que han acordat els pares, cosa que no estalvia que s’enamore de Jaume i li mostre secretament la seua estima. També en secret manté amistat amb Alí, un jove que coneix des de fa anys.

El iaio Abdullah és el patriarca de la família. De jove va viatjar per diversos països on adquirí una gran cultura i conegué a famosos savis. És un enamorat de les matemàtiques i l’astronomia. Home prudent i intuïtiu, facilita el restabliment del seu nét Ihsan a través de Jaume.

Umar és el capatàs que dirigeix els treballadors que s’ocupen dels animals i de la manipulació dels productes de la terra. Té el caràcter agre, i des del primer moment pren quimera a Jaume i no dubta a perjudicar-lo i acovardir-lo degut a la creixent consideració que el nouvingut té per a la família.

Jamal és l’encarregat del rafal i el primer que acull a Jaume, per qui prendrà gran estima. És major, però du el control de totes les feines amb l’ajuda de dos capatassos que organitzen les tasques del camp i les de la granja.

Salim és un treballador jove que s’avé molt bé amb Jaume. Ara treballa als camps, ara s’encarrega del bestiar, segons calga la seua ajuda per a la recuperació d’Ihsan.

Farah té amistat amb Alí, un jove més major amb qui es troba pels carrers de Balansiya. Sap que no la pot pretendre perquè no té ofici ni benefici, encara que sobreviu gràcies als esporàdics ingressos que obté com a traductor quan el reclamen els comerciants.

Els pares d’Ihsan són els amos de la Vil·la Nova: Kadzim (fill d’Abdullah) i  Fàtima, i a la casa familiar de la ciutat viuen el pares de Farah: Nasir (l’altre fill d’Abdullah) i la seua dona, i també Amina, una tia viuda que acompanya a Farah en els viatges a la mar.

Els pares de Jaume són Llorenç i Zahira (l’antiga criada), que en deixar el fill a la Vil·la Nova, buscaran treball al grao. El pare té un altre fill, Bernat, fruit del seu primer matrimoni, que milita a les tropes cristianes junt al seu cosí Roger. Els dos soldats estan sota el comandament de Sarrià, un caporal molt sever i sense escrúpols que visitarà la Vil·la Nova.

La història se situa al segle XIII, just abans de l’entrada del rei Jaume I a València. L’obra narra, per tant, els últims mesos d’existència del regne musulmà de Balansiya. La durada de la trama és exactament d’un any segons el calendari lunar que segueixen els musulmans. Comença a la lluna nova del mes de sàfar de l’any 635 (20 d’octubre de 1237 al calendari occidental) i acaba la lluna nova de sàfar de l’any següent (que correspon al 9 d’octubre de 1238).

El discurs és lineal, encara que el narrador fa una breu retrospecció per explicar les circumstàncies que acompanyaren el naixement de Jaume.

L’espai es real: l’horta de València, inclosa la capital.

Bona part de la trama discorre a la Vil·la Nova, un lloc evocat, situat a vora mar, molt a prop de l’alqueria d’al-Borai’ya (actual Alboraia). Es tracta d’una propietat familiar, un extens rafal (explotació agrícola) al voltant d’una casa reconstruïda sobre les runes d’una vil·la romana.

L’altre lloc destacat és la ciutat de Balansiya (actual València), alguns indrets de la qual són fidelment ubicats en l’obra (la Mesquita Major, el mercat, l’escorxador, els banys, algunes portes de la muralla...) També s’hi localitza la casa senyorívola on viu Farah.