Al blog de l'autor trobaràs la biografia i l'obra literària actualitzada.








Punxa els enllaços
que tens als costats.


















Conforme avança la novel·la, tenim l’amistat, l’amor i la gelosia emmarcant el triangle de personatges principals. A més, trobem diversos temes psicològics, com ara, l’autoafirmació adolescent, el desig de venjança, la lluita interior contra el passat o la reflexió davant la guerra i la mort.
Malgrat l’època, també hi ha el que hui anomenem reivindicació feminista de la mà de la protagonista. I lligat al context històric sura durant tota l’obra la lluita per defensar el Regne de València davant les tropes de Felip V.













Quan compleix 16 anys, Ferran se’n va de sa casa per a buscar Agnés, una antiga veïna que el pot ajudar a resoldre un assumpte pendent des de fa molt de temps. En companyia de Martí, un nou amic enigmàtic que ha malviscut molts anys al carrer, començarà una increïble aventura que els durà a Dénia i, posteriorment a Xàtiva, ja amb Agnés. A la capital de la Governació dellà lo Xúquer, s’allistaran a l’exercit i defendran la ciutat fins al final.













La novel·la està dividida en dos parts de cinc capítols cadascuna, precedida d’una introducció on es narra un fet passat determinant per al desenllaç.
La primera part presenta la parella de protagonistes principals i el viatge cap a Dénia. En la segona part, ja amb la protagonista femenina, es narren els episodis de la defensa de la ciutat de Xàtiva, d’on aconsegueixen escapar la vespra de la rendició.
Tanca l’obra un epíleg.













Ferran és qui té més cota de protagonisme. Orfe de pare, manté en secret el desig de venjar un fet del passat que el mourà a deixar la casa familiar i buscar Agnés, l’antiga veïna que pot donar-li la informació que necessita. Emotiu i tímid, trobarà en Martí, el seu nou amic, el complement que necessita per a afermar la seua independència materna.

Martí arriba a Xaló amb el desig d’oblidar el passat als carrers d’Alacant, on malvivia abandonat per la família. Acompanyarà a Ferran a Dénia, i posteriorment a Xàtiva,  amb el propòsit de d’allistar-se a l’exercit. Reservat en un principi, a poc a poc exterioritzarà els sentiments i les cavil·lacions que el turmenten.

Agnés vivia a Xaló fins que es va quedar òrfena i la replega la família de Dénia. Ajuda en les tasques del camp, però en escoltar al general Basset, simpatitza amb la causa dels Maulets i somia en ser soldat i defensar el Regne. És decidida i animosa, i tindrà molta estima pels dos amics amb els quals se’n va a Xàtiva.

Teresa és la mare de Ferran. S’ha criat el fill a soles i li ha ocultat sempre que son pare és viu. Quan el fill vol emancipar-se, intenta convéncer-lo perquè no se’n vaja. 

Esteve és el capatàs de les terres del senyoret. Pretén a Teresa i davant el seu rebuig persevera fins que aconsegueix que ella l’accepte quan se’n va Ferran, amb qui es du malament.

El capità Revert, subaltern del general Basset, instrueix els futurs soldats a Dénia, per això el coneixen Ferran i Martí. També participarà en la defensa de Xàtiva on els xics es posaran a les seues ordes.

Joanet és un xic que viu al carrer, a Dénia. Roba el sarró a Ferran i Martí, però acabaran fent-se amics i els ajudarà a menejar-se per la ciutat.


















L’època en què transcorre l’acció és l’inici del segle XVIII, en plena disputa política i bèl·lica per la successió al tro de la Corona Espanyola, arran de la mort del rei Carles II. La trama de la novel·la s’inicia a l’estiu de 1705 i s’allarga fins l’hivern del mateix any, en la seua primera part. Un bot temporal fa reprendre la segona part a la primavera del 1707, on els fets se succeeixen fins al mes de juny, amb la rendició de la guarnició de Xàtiva i el posterior Decret de Nova Planta.
L’espai per on es mouen els personatges està limitat a les comarques de la Marina i la Costera. El primer lloc és Xaló, poble on viuen els protagonistes. Des d’allí mouen cap a Dénia en dues ocasions, i en la segona de les quals continuaran fins a Xàtiva. També se situa alguna acció al Verger i a Alcalalí.