VÍDEO DE PRESENTACIÓ

L'autor va editar un vídeo sobre l’obra, amb la col·laboració del professor d'història Daniel Corell, ja que en el moment de la publicació del llibre (la primavera del 2020), hi havia les mesures restrictives degudes a l’alerta sanitària per la pandèmia del Covid, cosa que va impedir la celebració de l’acte de presentació. Per a veure el vídeo punxa la imatge següent.

VÍDEO EXPLICATIU

L’autor explica breument la novel·la contestant les preguntes d’un suposat lector. Per a veure el vídeo punxa la imatge següent.

A Xàtiva, que als inicis del segle XVIII era la segona ciutat del regne, podeu visitar el Museu de Belles Arts, on trobareu un fet insòlit: el quadre d’un rei penjat cap per avall. Es tracta del retrat de Felip V, que des de 1957, es manté en posició invertida. El que aleshores era director del museu, Carles Sarthou, així ho va disposar en senyal de rebuig al monarca que va manar destruir la ciutat, cremar-la i desterrar als habitants. Eixe fou el preu que la capital de la Costera hagué de pagar pel seu decidit recolzament a l’arxiduc Carles, rival de Felip V en la Guerra de Successió.

Al llarg dels anys, el retracte del rei cap per avall s’ha convertit en un símbol de Xàtiva contra el monarca que tant de mal va fer a la ciutat.

Als habitants de Xàtiva se’ls coneix popularment com els “socarrats”, apel·latiu que fa al·lusió a la crema de la ciutat perpetrada per l’exèrcit borbònic a les ordes del general d’Asfeld. Fou al voltant del 19 de juny de 1707.

Carles Sarthou, el director del Museu de Belles Arts que va decidir penjar el retrat de Felip V cap per avall, era natural de Vila-real, ciutat que també fou cremada per les tropes borbòniques al gener de 1706, fet que ha motivat també que al vila-realencs se’ls anomene “socarrats”.

Així, podem considerar al famós historiador com a doblement socarrat, per ser natural de Vila-real i fill adoptiu de Xàtiva.

Les represàlies contra Xàtiva per part del rei Felip V van arriba, fins i tot, al canvi de nom. Amb la ciutat destruïda i despoblada, el monarca va ordenar reconstruir-la i repoblar-la amb gent fidel. Va manar enderrocar-ho tot llevat dels edificis religiosos i va traçar una nova ordenació urbanística. Afortunadament, la falta de pressupostos va impedir que s’escometera totalment la reforma. Tanmateix, el desig d’eliminar qualsevol resta de la ciutat rebel el va dur a rebatejar-la amb el nom de Colonia Nueva de San Felipe, cosa que suposava esborrar el nom de Xàtiva del mapa.

La mesura no va arrelar a nivell popular i, un segle després, durant el període de les Corts de Cadis, el diputat valencià Joaquim Llorenç Villanueva va aconseguir que es restablira el topònim de Xàtiva, concretament al 1811. Encara que l’arribada del règim absolutista de Ferran VII va abolir eixa disposició, durant el trienni liberal (1820-1823) el diputat Villanueva va aconseguir de nou el canvi de nom, ara definitiu.