Sobre Vicent Sanhermelando i les seues publicacions podeu trobar informació actualitzada al seu blog.

Per accedir a la biografia, punxa ací.

Per accedir a l’obra literària, punxa ací.



















El tema principal és el culte al cos per part dels adolescents, d’aquells que estan obsessionats amb la imatge i el postureig, i veuen en el gimnàs la millor opció per a millorar la seua autoestima. Com que l’acció transcorre a Itàlia, hi ha nombroses referències culturals, com l’òpera, el futbol o les restes arqueològiques, entre altres. La família, l’amor i l’amistat condueixen la trama per situacions molt divertides gràcies a la simpatia i el sentit de l’humor dels protagonistes.












Joan, baixet i molt prim, s’apunta a un gimnàs per millorar el seu aspecte físic, però s’ho pren tan a pit que els pares decideixen enviar-lo a l’estranger per tal que no  s’obsessione tant. A desgrat, mourà cap a Itàlia per a passar l’estiu amb la branca familiar que tenen a Nàpols. Allà, el seu cosí Luca, que estudia per a ser preparador físic, l’ajudarà a posar trellat en el seu programa d’exercicis mentre que les cosines i la seua amiga Daniela faran que les vacances siguen irrepetibles. Però l'arribada de Bea, La germana de Joan, ho canviarà tot...






















La novel·la està dividida en dotze capítols de tretze pàgines aproximadament, i un epíleg. Al final del primer capítol es produeix el gir inicial que trasllada l’acció a Itàlia. Hi ha un gir central que trastoca tota la trama al final del capítol 6. I ja a l’epíleg es produeix un nou gir que provoca un final inesperat.











Joan té 16 anys i és prim, d’aparença feble i mal menjador. Està acomplexat i desitja tindre un cos musculós, per això vol apuntar-se a un gimnàs. Amb tot, té un status social respectable perquè és simpàtic i sempre amolla l’acudit o la gràcia. A nivell familiar, xoca amb la germana, però es du molt bé amb les cosines de Nàpols i, especialment, amb el seu cosí Luca. De vegades actua sense massa trellat, cosa que el du a viure situacions embolicades i divertides.

Luca és el cosí italià. Encara que té dos anys més que Joan, s’entén molt bé amb ell. És alt i musculós perquè és esportista i estudia per a ser preparador físic, per això aconsegueix que Joan es prenga les sessions al gimnàs amb més trellat. Des del primer moment deixarà clar al cosí que no sols cal cultivar el cos, sinó també l’esperit.

Daniela és una amiga de les cosines. Son pare és valencià, però ella a penes el veu perquè està divorciat de la mare. Des que es coneixen, Joan i Daniela es cauen molt bé. També va al gimnàs i té molt clar que el postureig és símptoma de superficialitat i que hi ha coses molt més interessants que lluir el cos.

Amanda és la xica que ix amb Joan. No li importa que ell no tinga un cos 10, ja que li agrada per la seua simpatia i perquè és molt divertit. Quan Joan li diu que mou cap a Itàlia, s’enfada perquè “la deixa a soles”, però prompte li passa l’enuig en veure l’oportunitat de donar-li una sorpresa al seu xicot.

Els pares de Joan s’alarmen en veure que està molt entossudit amb l’exercici físic. Com que la mare té una cosina germana a Nàpols, pensen que enviar-lo allà serà la solució perquè se li passe l’obsessió, amb l’ajuda de Luca.

Joan té una germana que li diuen Bea. No es duen gens bé. És un any més jove que ell, però l’avantatja en tot: És alta, molt intel·ligent, bona estudianta...  Quan els pares envien Joan a Nàpols, ja tenen previst que, a mitjan estiu, la filla volarà també cap a Itàlia, per a desgrat d’ell. Bea s’entén molt bé amb les cosines, i també amb Amanda.

Giulietta i Chiara són les cosines italianes. Són de l’edat de Joan i tenen molt bon humor. Com que són bessones, Joan diu que les seues bromes valen per dos, perquè el que diu una, ho repeteix l’altra.

Encarna i Giuseppe són els oncles italians. Els agrada l’art i la història, per això gaudeixen molt de la visita dels nebots, fent-los de guies turístiques. Completen la família els iaios Antonella i Rocco, que viuen a Castelmezzano, un poblet perdut en la serra.

Daniela viu amb sa mare Loretta, una dona molt amable, i amb la tia Emília, persona esquerpa i de poques paraules, que provoca terror en Joan.




































































L’època en què transcorre l’acció és l’actual. El temps de la narració s’allarga durant els quasi dos mesos que duren les vacances d’estiu a Itàlia. Al primer capítol, Joan fa memòria del que li passava anys abans, per tal d’explicar als lectors que era un xiquet baixet, molt prim i mal menjador.

Des de l’inici del segon capítol on Joan deixa València per volar cap a Itàlia, l’obra transcorre a la ciutat de Nàpols, capital de la regió de la Campània. Molts caps de setmana viatgen a Castelmezzano, poble de l’oncle Giuseppe, ubicat en la serra, a la veïna regió de la Basilicata. També aniran a veure les restes arqueològiques de Pompeia i faran una excursió a l’illa de Capri.