Obrint Pas va nàixer a l'any 1993 a l'institut Benlliure de la ciutat de València. Va ser la primera vegada que un grup fusionava la dolçaina, instrument tradicional valencià amb l’ska, el reggae o el hardcore melòdic. Aquesta fusió és hui el signe d'identitat de la banda. Les lletres parlen de les seues realitats més properes, retratant els problemes que actualment afecten a qualsevol jove de qualsevol ciutat del món, amb una gran dosi de crítica social.
Des dels seus inicis treballà amb el seu propi segell (45 Revolucions) i més endavant s'uní al segell Propaganda Pel Fet!, que recollia la mateixa filosofia independent i alternativa que el grup perseguia. Obrint Pas s'ha convertit en una de les bandes més populars que canten en valencià, i ha recorregut països com Alemanya, Holanda, Bèlgica, França, Portugal, Anglaterra, Suïssa, Itàlia, Croàcia, Bósnia, Eslovenia, Àustria, República Txeca, Sardenya, Marroc, Venezuela, Cuba i els festivals més importants de la Comunitat Valenciana, Catalunya, les Illes Balears i de l'Estat Espanyol.
Obrint Pas ha publicat 6 discos: La Revolta de l'anima (1997), Obrint Pas (2000), Terra (2002), La Flama (2004) i el Cd i Dvd En Moviment! (2005). Aquest últim fou gravat a València davant de 10.000 persones, en un espectacle que va mesclar la cultura popular valenciana amb músics convidats com Fermín Muguruza (Kortatu, Negu Gorriak), Àlex de Inadaptats, Joan Garriga de Dusminguet, Dj Chola etc. El DVD es va situar durant setmanes entre els més venuts de l'Estat Espanyol. Al 2007, després de la Gira Internacionalista per diferents països, Obrint Pas publica "Benvingut al Paradís", que conté 18 cançons amb la participació d'artistes d'arreu del món: Miquel Gil (València), Alif Sound System (Toulouse), Area 23 (Caracas), Rudeman (Bologna), Abdeljalil Kodssi (Marroc) i molts més.
Obrint Pas ha treballat diferents estils que van des del ska, el reggae, la cumbia, la música tradicional valenciana o els sons balcànics, fins al hardcore melòdic, el punk, el dub o el jungle i drum & bass. DJ CHOLA i DJ GABB (Apotheke Crew) han remesclat algunes cançons dels seus últims discos en Dub i Drum & Bass.

Font:  www.myspace.com/obrintpas

L'orientació escolar.

En aprovar-se la LOGSE a l’any 1990, als centres d’Educació Secundària apareix el Departament d’Orientació Escolar. Es tracta de l’òrgan que ha de planificar i coordinar totes les accions incloses al Pla d’Orientació del centre, que afecta àrees com el seguiment del procés d’ensenyament i aprenentatge, l’aplicació de les mesures d’atenció a la diversitat, les activitats de tutoria, l’orientació vocacional, el pla de convivència o la formació del professorat. El seu treball es centra en les intervencions per a diagnosticar i corregir deficiències, i també en la prevenció, per això van a les aules per a aplicar test psicopedagògics, passar qüestionaris o donar alguna xerrada. Tanmateix, una part molt important la seua faena és l’atenció individual, mitjançant la qual donen orientació personal, siga per dificultats acadèmiques, com baix rendiment o gestió del temps d’estudi; siga per l’assessorament en la tria d’opcions d’estudis futurs; siga en problemes personals.

Normalment, l’orientador escolar sol ser psicòleg o psicopedagog.

El València CF (temporada 07/08).

L’equip xe va completar la campanya més desastrosa de la seua història per la quantitat de despropòsits que s’acumularen. En el pla esportiu, la lliga va començar amb resultats bons, però amb joc protestat per l’afició. A la jornada nou, i estant com a 4t. classificat, va ser cessat l’entrenador Quique Sánchez Flores, sent substituït eventualment per Óscar Fernández, qui donà pas a Ronald Koeman. Aquest entrenador només va traure díhuit punts en vint-i-dos jornades, i deixà l’equip a punt de descendir. Va ser el tècnic de la casa, Voro, qui endreçà el rumb en acceptar el càrrec d’entrenador quan faltaven cinc jornades per a concloure el campionat.
Dissortadament, el València també va ser eliminat de la Champions League a les primeres de canvi en no classificar-se en la lligueta per grups.
Només la Copa del Rei va donar alegries a l’afició, que va veure com l’equip presentava una altra cara i aconseguia superar als rivals, fins a plantar-se en la final i guanyar el títol front al Getafe.
La vessant social del club va deteriorar-se profundament. La incoherència dels directius en mantindre o canviar entrenadors va provocar una vertadera crisi d’autoritat als vestidors, fins al punt d’arribar a apartar de l’equip a jugadors històrics, com Cañízares, Albelda o Angulo. Al remat, la cosa va acabar als tribunals. Poc després, el president del club, Juan Soler, presentà la dimissió, substituint-lo Agustín Morera.


Font: www.ciberche.net

Emo és una persona que es basa en l'exaltació de les emocions. Fora del gènere de la música que va predominar als anys 80, l'origen de la paraula "emo" en sí mateix es confús, tot i que el més probable és que vinga de la paraula emocional ("emotional").

En l’estètica, la roba s'inclina cap a colors foscos, preferentment negre i sovint amb inclusions d'elements amb colors vius i cridaners. També hi ha una altra tendència més influenciada per l'estil gòtic, que es centra en colors més foscos, i complements amb calaveres, cinturons vistosos, i pantalons estrets. Una altra característica és el pentinat, que pot cobrir un ull, en ocasions ambdós, o cap. És una manera d'ocultar part de la seua identitat o indicar que hi ha parts de la realitat amb les quals estan decebuts i que seria millor no veure.

La seua ideologia dóna especial importància als sentiments i la realització de la persona des del punt de vista emocional. Les cançons se centren en l'amor, l'odi o la desil·lusió per la vida. Encara que admeten que en la vida no tot es perfecte, sinó existeixen per igual parts bones com parts més desagradables, tendeixen al pessimisme. Senten que la societat no els comprén i arriben fins a fer-se talls al cos per a mostrar el seu descontent amb el món. 

La transició.

La transició espanyola és el període en què es féu el procés de canvi de la dictadura del general Franco a un règim polític constitucional, que propugnava un Estat de Dret.

La seua durada va marcada per la mort del dictador, el 20 de novembre de 1975, i l'aprovació de la constitució democràtica en què l'Estat restava definit com a monarquia constitucional, encara que alguns l’amplien fins a l'aprovació dels Estatuts d'Autonomia de les comunitats històriques (1979)

Als pocs mesos de prendre possessió com a Cap d'Estat, el Rei Joan Carles I va anomenar Adolfo Suárez com a President del Govern, i li va encarregar encetar converses amb els líders dels principals partits polítics i forces socials emergents.

El 15 de desembre de 1976, s’aprovà la reforma política, que va obrir pas a la celebració de les primeres eleccions democràtiques, el 15 de juny de 1977. La Unión de Centro Demócrático (UCD) fou el partit més votat i l’encarregat de formar govern. S'inicia el procés de redacció de la Constitució. Aquesta, es va aprovar en referèndum el 6 de desembre de 1978. Fou redactada per la ponència integrada pels diputats Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga (AP), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (PSOE), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca Junyent (Pacte Democràtic per Catalunya) i Jordi Solé Tura (PSUC). La nova constitució establiria el sistema de la monarquia constitucional, basada en un cap d'estat hereditari i un president de govern escollit democràticament, i un sistema descentralitzat de repartiment de poder anomenat autonòmic.

Font: 
www.ca.wikipedia.org
www.es.wikipedia.org